1

El secretari general del PSPV-PSOE en la província de València ha remarcat que “tot càrrec públic ha de complir i vetlar pel compliment de la llei, li agrade o no li agrade”, mentre ha remarcat que “és evident que aquesta llei a l’exalcaldessa de València li disgustava”

El secretari general del PSPV-PSOE de la província de València, José Luís Ábalos, ha destacat avui que “no ens preocupa tant la possible inculpació de l’exalcaldessa de València, Rita Barberá, que no és el nostre objectiu, sinó el compliment de la Llei de Memòria Històrica”. Així, ha posat l’accent que tot càrrec públic ha de complir i vetlar pel compliment de la llei “agraden o no agraden”, al mateix temps que ha recordat que a Barberá “és evident que aquesta llei li disgustava i sempre ha mantingut una actitud obertament hostil, de menyspreu”. “No volem inculpar a ningú, ni que açò supose sancions penals, el nostre propòsit és que els càrrecs públics complisquen aquesta llei i no hi haja reconeixements ni honors als qui van procurar el major episodi de sang en aquest país, perquè és indignant que encara tinguem açò, que és impensable en qualsevol altre país demòcrata”, ha insistit.

En aquest sentit, Ábalos ha comparegut aquest matí en roda de premsa per a donar seguiment de les iniciatives engegades per al compliment de la Llei de Memòria Històrica i l’esborrat de vestigis que tinguen a veure amb l’alçament, revolta i la dictadura franquista de la província de València. En aquest sentit, ha recordat que es van presentar sengles denúncies a l’exalcaldessa de València, Rita Barberá, i a l’arquebisbe de València.

Pel que fa a la notícia que s’ha conegut aquest matí sobre la causa contra l’exalcaldessa, l’advocat Eduardo Ranz ha explicat que, en un primer moment es va presentar una denúncia contra Barberá en el Tribunal Superior de Justícia que va ser arxivada en entendre’s que no hi havia aforament i no era competent. Dies després aquesta denúncia es va presentar davant el Jutjat d’Instrucció de València, mentre que ara la sala del TSJ ha donat trasllat al Ministeri fiscal i a la denunciada perquè es pronuncien sobre l’aforament. A més, ha recordat que s’acusa a l’exalcaldessa de delicte de desobediència i de falta contra l’ordre públic, i que aquestes accions “estan encaminades a retirar la simbologia franquista dels municipis, no a eliminar al polític”. Ara, una vegada es pronuncie el ministeri fiscal, la sala del TSJ aclarirà si té competència per a jutjar.

D’altra banda, en el cas de l’arquebisbat, se’ls acusa de delicte contra la independència de l’Estat, “però es tracta, igualment, d’eliminar la simbologia i no d’eliminar a ningú”.

Municipis pendents de compliment

El secretari general de la província de València ha aportat una relació de municipis als quals s’han dirigit per a exercir aquest dret de petició. Al mateix temps, ha subratllat que en alguns d’ells “hem trobat ja respostes molt positives”, com és el cas de Quesa o Canals, al mateix temps que ha remarcat que “no es tracta d’anar contra ningú sinó que es complisca la llei”. Així, ha recordat que, en els últims anys, el PP “està apel·lant al fet que la llei es complisca de forma estricta en determinades qüestions que a ells els interessen, però sembla que no totes les lleis els mereixen el mateix nivell de respecte i compliment”. De fet, ha apuntat que, des de 2007, “ha passat suficient temps com perquè s’obeïsca en tots els llocs que es veuen afectats”.

En concret, tal com ha apuntat el secretari de Memòria Històrica socialista, Matías Alonso, ha destacat que es van presentar una sèrie de denúncies i drets de petició dirigits a determinats ajuntaments com a inici d’un procés per a la retirada d’aquests vestigis franquistes. Ara s’han aconseguit aportar vuit municipis més, la qual cosa suposa un total de 21 casos, en les localitats d’Ademús, Algemesí, Alpuente, Benissanó, Bétera, Canals, Cotes, Foios, Pobla de Vallbona, Llíria, Loriguilla, Nàquera, Quart de Poblet, Quesa, Rafelbunyol, Torrent, Tous, Xiva i la Yesa. “A hores d’ara cap demòcrata ha de permetre que seguisquen romanent símbols o reconeixements franquistes en llocs públics, donant una pàtina de normalitat al que no hauria de ser-ho”, ha destacat Alonso, mentre ha fet referència a carrers dedicats al propi aviador Franco, “que va matar a valencians i valencianes bombardejant municipis des del seu avió”.

Per la seua banda, l’advocat Eduardo Ranz, ha assenyalat que s’han presentat una sèrie de drets de petició davant la Diputació de València sobre aquests municipis i s’ha ampliat el ja existent sobre la ciutat de València en conèixer-se nous vestigis. Ara, en un termini de 45 dies, els municipis han de respondre si estan o no disposats a la seua retirada. Posteriorment, les administracions locals hauran de fer-se canvi del nom de carrers o de la retirada d’honors o distincions corresponents. “S’han de redefinir els carrers i eliminar la simbologia franquista, en primer lloc per dignitat, i en segon lloc per legalitat”, ha remarcat, al mateix temps que ha assegurat que “s’està complint la Llei de Memòria Històrica al 0%”.

Optimization WordPress Plugins & Solutions by W3 EDGE