Ximo Puig Investidura

Bon dia,

Moltes gràcies senyor president, senyores diputades, senyors diputats.

La meua fe en la democràcia és ferma.

La meua fe en la nostra democràcia és ferma.

La meua fe en l’autogovern és ferma.

Em sent hereu de tots els demòcrates que a la nostra terra van confiar a posar en peu institucions justes,

Van treballar per a conviure

Junts van aspirar a construir un país de drets i una societat de dones i homes iguals en llibertats.

Em reconec en este llegat de tanta gent de bé del nostre país.

Perquè senyories no hi ha futur sense memòria, ni memòria sense justícia.

Les meues conviccions són socialistes però els meus principis en defensa d’una convivència plural són infranquejables

Desitge que em reconeguen com un bon demòcrata. Les paraules respecte i contenció presidiran els meus actes.

El respecte a este parlament i a les seues forces polítiques.

El respecte a la Llei.

El respecte a les virtuts cíviques.

Respecte i contenció.

Contenció en l’exercici del poder. El meu compromís és liderar un govern des de la dignitat en el comportament i la sinceritat en les seues afirmacions, perquè la política necessita que les nostres paraules tinguen validesa.

Vull presidir un govern que tindrà el suport de diversos partits però no serà un govern de partits.

No permetré ciutadans exclosos, ni famílies sense els mínims per a la subsistència digna.

Perquè no hi ha democràcia sense solidaritat.

No hi ha Comunitat sense que ens sentim vinculats i concernits pel destí d’aquells que veuen com se’ls ha tancat les portes del futur.

No puc garantir que tots els valencians tinguen èxit en les seues vides però sí em compromet al fet que tinguen les mateixes oportunitats per a aconseguir l’èxit.

Des de les meues conviccions sobre la democràcia afirme que en la nostra Comunitat no cap superioritat i menys cap superioritat moral.

En les meues conviccions sobre la democràcia no cap discriminació ni per raó de sexe, ni d’orientació sexual, ni per cap discapacitat, ni de raça, ni de color de pell, ni d’orige, ni de fe, ni d’ideologia.

I des d’esta convicció seré implacable en la lluita contra qualsevol forma de discriminació.

Democràcia, memòria, justícia, convivència, drets, respecte, dignitat, solidaritat, no discriminació, laïcisme… són les paraules que conformen els meus ideals.

I si he volgut fer esta declaració de principis és perquè en el meu enteniment de la política no hi ha ni projecte ni programa que no estiga fermament ancorat en idees i principis.

Senyories,

Després de les últimes eleccions valencianes, del passat 24 de maig, i d’acord amb el que disposa el nostre Estatut d’Autonomia, comparec davant estes Corts per a sol•licitar la seua confiança i ser elegit president de la Generalitat.

No demane la seua confiança només per a gestionar un govern.

Demane la seua confiança per a liderar una societat amb valors i una política amb principis.

Vullc saludar i felicitar a tots els diputats i les diputades d’estes Corts, perquè col•lectivament representem al poble valencià.

Tanmateix no estem tots. Els propose una reforma electoral per rebaixar el llistó del 5% i facilitar encara més la pluralitat.

Vull també, saludar als representants de la societat civil, dels sindicats, de les organitzacions empresarials, de les ONG.

Junts hem d’alçar la hipoteca reputacional que pesa sobre la nostra Comunitat.

És temps de reparació, de suturar ferides, per això vull recordar el coratge cívic de l’Associació de Víctimes del Metro.

Mai més un govern d’esquenes a les persones. Recuperarem la dignitat de les institucions i demanarem perdó. I, per això, serà la primera decisió.

La meua intervenció tindrà dos parts essencialment.

 

En la primera em referiré al context en què s’inicia esta legislatura.

En la segona, em referiré a la proposta programàtica, als cinc eixos que estructuraran l’acció política del futur govern els pròxims anys.

Senyories, hui iniciem un nou temps polític.

Després de vint anys, els ciutadans han decidit majoritàriament que volen tancar una època i obrir una nova manera de fer política.

La crida dels valencians i de les valencianes és clara: volen un canvi amb exigències per a estes Corts i per al futur govern.

Què ens han demanat?

Ens han demanat respecte a les necessitats socials.

Ens han demanat que les persones i els seus problemes siguen l’atenció preferent dels poders públics.

Ens han demanat radicalitat en la lluita contra la corrupció i per la transparència.

Ens han demanat diàleg i enteniment.

Ens han demanat que sumem esforços i que construïm un nou projecte sense exclusions i entre tots.

No crec en adanismes.

No sóc dels que creuen que tot comença ara mateix amb la formació d’un nou govern.

Estic convençut que la Comunitat Valenciana és un projecte col•lectiu, que es construïx des de posicions diverses, sovint enfrontades; però totes legítimes; perquè això és la democàcia.

Les dificultats i els condicionants són grans; però també són grans totes les il•lusions, les energies i les esperances de tanta gent.

L’esperança dels treballadors que no tenen faena.

l’esperança de les famílies que han perdut la seua vivenda, dels precaris,

de les persones dependents o dels que no arriben a fi de mes;

dels autònoms que pateixen la cisi,

L’esperança dels jubilats que mantenen a les famílies dels seus fills i filles

 

L’esperança dels joves que han hagut de marxar.

Tots ells esperen que hi haja una alternativa a les polítiques de devaluació democràtica, una alternativa higiènca que acabe amb la corrupció sistèmica, una alternativa econòmica per superar la desigualtat i crear ocupació.

No serà fàcil fer-ho tot i tampoc serà senzill fer-ho ràpid.

Però des del primer dia es notarà que són els ciutadans els que dirigeixen esta Comunitat.

Treballarem intensament, amb humilitat, amb realisme I amb ambició.

Com President comptaré amb la capacitat d’iniciativa de la societat valenciana, de tota la societat valenciana, tinguen les idees que tinguen i independentment del partit al que hagen votat.

El Consell serà govern a favor de totes les persones que viuen i treballen a la Comunitat Valenciana i no serà enemic de ningú ni anirà contra ningú.

Però, per damunt de tot, el futur govern no serà condescendent amb la injustícia i la desigualtat.

Els ciutadans el passat 24 de maig van decidir que les Corts Valencianes foren plurals, que cap partit tinguera majoria absoluta.

Els països democràticament més avançats d’Europa són democràcies pluralistes, on cap formació es creu l’única representant de la societat ni cau en el somni infantil de creure que una victòria electoral és una victòria política final i per a sempre.

El meu compromís si sóc elegit president de la Generalitat és fer realitat eixa normalitat i fer un govern sòlid, plural, coherent, dialogant, obert i col·laboratiu.

Un govern que naix plural però que a més a més vol que el diàleg i la col•laboració estiguen oberts també a la resta de forces polítiques que formen les Corts Valencianes i al conjunt de la societat valenciana

Senyors diputats, senyores diputades.

Hui fa 40 anys de la detenció dels 10 d’Alaquàs.

Eren un grup de joves que decidiren lluitar per la democràcia i l’autonomia.

Es van reunir el 24 de juny de 1975 per crear una plataforma en defensa de l’autogovern.

S’havien convocat a la Casa d’Exercicis Espirituals de la Puríssima d’Alaquàs, però aquella vesprada la brigada político-social de la policia franquista els va detindre.

El delicte: associació il·lícita.

La condemna: a tres anys de presó

Entre ells es trobava el nostre estimat Ernest Lluch assassinat per ETA anys després.

L’autonomia dels valencians no és un invent contemporani.

El poble valencià actual i les seues institucions tenen set segles d’història,

En el passat, Les Corts i la Generalitat van ser les institucions bàsiques dels valencians durant segles.

En el present, cada vegada que la societat valenciana ha lluitat per la democràcia, ho ha fet també per l’autogovern.

Tinc una confiança enorme en la capacitat, en el potencial i en les possibilitats del poble valencià.

Un poble que va superar la riuà de 1957. Un poble que va superar la pantanà de 1982.

Un poble que superarà la riuà i la pantanà que han suposat per a la majoria dels seus ciutadans, la crisi i la gestió de la crisi.

Però, per a posar-nos en peu de nou, per a alçar-nos col•lectivament, hem de saber treballar units i compartir elements comuns de solidaritat d’honestedat i coratge en la seua defensa.

Hem de creure en el nostre autogovern i potenciar-lo.

Hem de cosir la Comunitat Valenciana.

Hem de vertebrar-la.

Hem de fer una xarxa que lligue Alacant, amb Castelló, amb València, amb totes les comarques i tots els pobles i ciutats. Sumant, multipliquem.

Senyores i senyors Diputats,

Passe ara a exposar el Programa de Govern.

Com és públic i conegut, des de la transparència, el futur govern tindrà com a guia de treball impulsar les polítiques públiques recollides en l’Acord del Botànic, moltes de les quals són també compartides a ben segur per altres forces polítiques d’esta cambra, per la societat civil valenciana i per la majoria dels sectors socials del nostre país.

L’agenda del pròxim Govern se centrarà entorn de cinc eixos:

el rescat a les persones,

la renovació de la democràcia i la lluita contra la corrupció,

Un govern centrat en les persones,

impulsar un nou model productiu

aclarir els comptes i un finançament just.

Cinc eixos estratègics que atenen als principals problemes dels valencians i valencianes.

L’objectiu no és un altre que traure a la Comunitat de la situació d’emergència social, econòmica i política que patim.

1.- El rescat a les persones.

Hi ha més d’un milió de valencians que viuen sota el nivell de pobresa i en risc d’exclusió social, una part d’ells xiquets.

I no cal pensar en la imatge clàssica de la pobresa extrema.

La pobressa del segle XXI ha adquirit perfils nous i el seu rostre es descobreix entre els aturats sense prestació,

entre immigrants sense accés al sistema públic,

entre autònoms, que el seu negoci ha entrat en fallida per la crisi,

entre treballadors amb salaris tan baixos que malgrat tenir una ocupació no arriben a fi de mes.

És obligació de tota la societat però en primer lloc, del seu govern, assegurar la cobertura de les necessitats bàsiques a tots els seus ciutadans.

Per això la primera prioritat del nou Govern serà rescatar les persones més castigades per la crisi, les persones que ho han perdut tot i han sigut abandonades per les institucions.

La societat té un deute moral amb totes elles.

A la Comunitat Valenciana hi ha hagut més de 106.000 execucions hipotecàries entre 2007 i 2014.

Per a acabar amb este drama impulsarem una llei autonòmica per la Funció Social de l’Habitatge que configure un marc de garanties per a assegurar el dret a un habitatge assequible.

A més, instarem al Govern d’Espanya perquè aprove una vertadera llei de segona oportunitat que arreplegue la dació en pagament, però sobretot garantisca el dret constitucional a la vivenda.

De forma immediata dialogarem amb la banca privada per a, entre tots, trobar eixides no traumàtiques a les situacions més peremptòries.

La Generalitat no mirarà per a un altre costat i serà un actor actiu, aliat amb els Ajuntaments, per a impedir els desnonaments a les persones més necessitades.

A la Comunitat, 1 de cada 4 dependents amb el dret reconegut està en llista d’espera. Dels 41.000 beneficiaris hi ha 13.000 al “limbo” de la dependència. 5 punts més que Espanya.

I si açò no fora suficient, ací es va establir un copagament injust que deixa literalment en el carrer a milers de persones dependents.

El nou Govern de la Generalitat garantirà de forma progressiva el compliment de la Llei de Dependència.

Aplicarem d’una vegada per sempre la Llei i de forma immediata derogarem el copagament confiscatori.

Sens dubte, la pitjor cara de la crisi és la de la pobresa infantil.

Que a principis del segle XXI a la Comunitat tinguem xiquets i xiquetes en situació de pobresa hauria d’avergonyir-nos a tots.

La setmana pròxima, si obtinc la confiança de la Cambra, la Generalitat i els Ajuntaments obriran coordinadament els menjadors escolars amb la finalitat de garantir el menjar a totes les xiquetes i xiquets que ho necessiten durant este estiu.

I en el mes de setembre s’obriran en tots els centres educatius que siga necessari.

En conclusió, per a rescatar persones:

Paralització dels casos més greus de desnonaments,

derogació del copagament

aplicació de la llei de dependència,

menjadors escolars oberts en vacances,

implantació progressiva de la renda garantida de ciutadania

2.- La renovació de la democràcia i la lluita contra la corrupció,

El segon dels eixos del programa del futur Govern serà la reconnexió de la política amb la ciutadania.

La revitalització de la nostra democràcia passa per la transparència, la lluita decidida contra la corrupció i l’enfortiment de les nostres institucions.

Garantirem per llei l’obligatorietat que la Generalitat siga de debò transparent. Sense paranys ni llacunes legals premeditades.

Mai més contractes secrets com el de la Fórmula 1, mai més factures secretes.

Els valencians i les valencianes paguen les factures i ells tenen el dret a conèixer allò que paguen.

Des del primer dia en la pàgina web de la Generalitat es podran veure en què es gasten els seus impostos. Des de la factura més xicoteta a la més gran.

Senyories,

la Comunitat Valenciana no és una comunitat corrupta.

Els valencians i les valencianes som tan honrats com el que més. Els que han sigut corruptes han sigut els seus dirigents.

El nou Govern serà bel·ligerant contra la corrupció. Mantindrem una lluita sense descans i sense distincions partidistes.

El corrupte ho és independentment del partit que siga.

Crearem una Oficina contra el frau i la corrupció independent que desenvolupe una tasca preventiva de la corrupció, de control dels conflictes d’interès i de recerca preliminar en tota la Comunitat.

Regularem la figura del denunciant per a garantir la seua protecció,

Signarem pactes d’exemplaritat amb les empreses contractants de l’Administració per a garantir un plus d’ètica en les seues actuacions

I evitarem les portes giratòries

Però per moltes lleis que fem o per molt que endurim les penes hi ha un element que depèn de tots nosaltres, que no es pot regular, i és el nostre compromís ètic com a representants dels ciutadans.

Cal distingir entre responsabilitats polítiques i judicials.

Copiar una Tesi no és delicte però per a un representant públic és una “línia roja”, no pagar impostos fins a determinada quantitat no és delicte però per a un representant públic és una “línia roja”, cobrar sobresous no és un delicte però per a un representant públic és una “línia roja”.

Lleis més contundents i exemplaritat personal en el comportament.

Finalment, revitalitzar la democràcia necessita d’enfortir les institucions, fer-les més, participatives, independents i ètiques.

I per a açò, cal retornar a les Corts el paper que li correspon com a “cor” de la nostra democràcia.

Reformarem el reglament permetent que els ciutadans tinguen un paper més actiu creant la figura del Diputat número 100 i facilitant la participació de la societat civil en les comissions parlamentàries.

Però sobretot garantirem el paper que en un sistema democràtic ha de tenir l’oposició.

Hem format part d’una oposició silenciada i perseguida pel govern. Hi haurà qui diga ull per ull. Però jo dic no.

No silenciarem ni perseguirem a l’oposició. La critica legítima i el control del Govern pels partits d’esta Cambra és una exigència democràtica.

És el meu compromís respectar a totes les forces polítiques i facilitar el seu treball.

Proposarem rebaixar els límits per a poder crear comissions d’investigació i els anuncie que el meu grup parlamentari no preguntarà al President per a deixar l’espai de la fiscalització a l’oposició.

I farem una Auditoria Ètica de la Generalitat. La primera auditoria ètica d’una administració pública.

Perquè no existisca cap procediments administratius que deixen a una xiqueta sense beca de menjador perquè els seus pares no han pagat algun impost municipal.

En síntesi, per renovar la democràcia:

Una vertadera Llei de Transparència,

oficina contra el frau,

pactes d’integritat amb contractants de l’administració,

protecció al denunciant de pràctiques corruptes,

diputat/a nombre 100,

garantir el treball de l’oposició

auditoria ètica.

3.- Fer un Govern per a les persones

El tercer eix que els he plantejat és crear un Govern per a la majoria i no per a gestionar determinats interessos econòmics.

El nou Govern reformarà la sanitat, l’educació i els serveis socials per a reflotar-los no per a retallar-los.

Els reformarem per a fer-los més eficaços i posar-los al servei dels valencians i valencianes.

L’educació és la millor inversió de futur que té un país. És la millor herència que una generació li pot donar a la següent.

Com sol dir Ángel Gabilondo, si l’educació els sembla cara, proven la ignorància.

Les retallades generalitzades en els pressupostos, tant a Espanya com a la Comunitat Valenciana, han suposat:

una disminució sense precedents en el nombre de professors,

l’increment d’alumnes per aula,

la desaparició de les ajudes a les famílies per a la compra de llibres de text i un altre material escolar,

la disminució de línies de transport escolar…

Únicament vaig a donar una dada: a la dècada dels 90 érem la 5ª Comunitat Autònoma en èxit escolar i ara som la 15ª.

En els resultats escolars hi ha més diferències entre la Comunitat Valenciana i Astúries, que entre la mitjana d’Espanya i Finlàndia, el país d’Europa amb millor resultats.

Eixa és una hipoteca més pesada per a la societat que la del deute.

Iniciarem un procés de diàleg amb tots els sectors de la comunitat educativa amb la finalitat de dotar al nostre sistema educatiu de l’estabilitat normativa i de les partides pressupostàries que necessita.

Eixe procés de diàleg culminarà en l’aprovació d’una Llei Integral d’Educació i Formació de la CV.

Però començarem a actuar amb rapidesa.

La setmana pròxima es mantindrà una reunió urgent amb la comunitat educativa amb la finalitat de retardar al dia 10 de setembre l’inici del curs 2015-16. Per a poder organitzar-ho bé i atendre en condicions a l’alumnat.

Iniciarem este curs en conveni amb els Ajuntaments, l’oferta pública i gratuïta d’unitats d’educació infantil de 2 a 3 anys ja en 25 centres de la Comunitat Valenciana.

Mantindrem una reunió urgent amb els centres que han suprimit unitats d’educació infantil (que suposen el tancament progressiu del centre) amb la finalitat d’estudiar els casos en els quals hi ha un nombre de famílies suficients per a tornar a obrir estes unitats el pròxim mes de setembre.

En estos casos obriríem un període de matrícula extraordinari per a estos centres.

Si hi ha alguna cosa davant el que tots hem de tindre les mateixes oportunitats és davant la malaltia.

La progressiva privatització de la sanitat pública valenciana, el considerar la salut un negoci i no un servei públic, ha donat com a resultat que tinguem la ràtio més baixa de llits hospitalaris (2 per mil, enfront de 3 per mil de mitjana de l’Estat) i més de 50.000 pacients en llista d’espera per a operar-se.

Estem a la cua de la sanitat espanyola.

La determinació central serà tornar a considerar la sanitat com un dret, eficaç i universal.

Un dret. Auditarem totes les àrees de salut privatitzades per a conèixer els seus vertaders costos, garantirem el compliment dels contractes amb absoluta transparència i rescatarem les concessions al final de les mateixes.

Universal. Cap persona que visca a la Comunitat es quedarà sense targeta sanitària, sense discriminacions per renda o per origen.

Eficaç. S’acabarà la pràctica de manipular pressupostos i amagar factures. Comptarem amb els professionals del sector per a aconseguir millorar la gestió.

I vull fer una referència especial als pensionistes i jubilats que molts d’ells han deixat de prendre les medicines que els receptava el metge per no poder pagar-les.

El nou Govern eliminarà el copagament dels medicaments als pensionistes que tinguen una pensió de menys de 1.000 euros.

Un Govern per a les persones ha de ser un govern per a la igualtat.

És evident que les mesures que ha adoptat el govern d’Espanya per a eixir de la crisi ho són a costa de les dones, o en altres termes, per al govern la igualtat és un luxe del que pot prescindir-se.

De fet, el progrés en igualtat de l’última dècada a Espanya es va sustentar sobre un programa de polítiques públiques d’igualtat de gènere i el desenvolupament de l’estat de benestar.

Avui els dos retrocedeixen i amb elles les oportunitats de les dones.

Per a aconseguir la igualtat hem de ser pro actius.

Impulsant acords amb organitzacions empresarials i sindicals per a acabar amb la discriminació salarial.

A igual treball, igual sou.

I la Generalitat serà un exemple amb el primer Govern paritari de la història de l’autogovern.

Però si hi ha una desigualtat inadmissible, intolerable i incompatible amb qualsevol societat moderna és la violència que pateixen les dones pel simple fet de ser dones.

Els propose reordenar i concentrar esforços per a vèncer eixa “lacra” impulsant una Llei Valenciana de mesures de prevenció i protecció integral contra la violència de gènere.

La meua convicció i el nostre repte, més enllà de les grans apel·lacions discursives serà tenir la igualtat de gènere com a política transversal,

hi haurà una política econòmica amb perspectiva de gènere,

una política educativa amb perspectiva de gènere,

una política d’ocupació amb perspectiva de gènere.

Impulsarem una acció de govern que veritablement aprofite el potencial i el talent del 100% de la població.

En resum per tindre un Govern per a les persones:

Retard de l’inici del curs escolar,

ampliació oferta educació infantil,

auditoria privatització sanitat,

eliminació copagament en els medicaments per a pensionistes,

plans d’igualtat salarial,

llei valenciana contra la violència de gènere.

4.- Nou model productiu

El quart eix que els propose és avançar en el canvi del patró de creixement.

Durant la crisi, en el període 2009 a 2014 l’economia espanyola es va contraure 5,9 punts en el seu PIB, i l’economia valenciana ho va fer 8,9 punts de PIB, un 50% més.

El nostre PIB per càpita és avui del 88% de la mitjana espanyola, som una regió espanyola pobra.

De 17 Comunitats Autònomes ocupem el lloc 12 en renda per càpita, i les Comunitats amb les quals històricament ens hem comparat: Madrid i Catalunya tenen un 50% i un 35% % més de renda per càpita que la Comunitat Valenciana.

I el pitjor, tenim una taxa d’atur del 24,3%, amb tots els efectes devastadors que esta situació té sobre la pobresa i l’exclusió social.

Adéu “Levante feliz”. Com més prompte ho assimilem millor, com més prompte ho enfrontem millor.

Este és el punt en el qual ens trobem, és el punt de partida.

Són les dades, objectives i incontestables.

Ningú va a vindre a solucionar-nos el futur, mai ho han fet, ho haurem de fer els valencians a pulmó, a força d’esforç, de coratge i d’intel·ligència.

Amb este resultat és evident que el model econòmic impulsat durant estos 20 anys va ser un error polític, econòmic i social amb lamentables conseqüències per a les persones.

És l’objectiu del nou Govern anant cimentant les bases per a avançar cap a un nou model de creixement, basat en el coneixement, la recerca, articulat sobre el principi de sostenibilitat, amb l’obsessió per crear ocupació de qualitat.

Però amb l’urgència que exigeix el moment mpulsarem un Pla de xoc per als col·lectius més castigats, joves i aturats de llarga durada

Aprovarem un Pla específic per a les persones aturades sense prestació i activarem la iniciativa de la UE perquè tots els joves aturats es beneficien d’una oportunitat d’ocupació o formació.

Tenim per davant una finestra d’oportunitat.

La ideologia de l’austeritat extrema està sucumbint a Europa, el preu del petroli i el tipus de canvi juguen al nostre favor, les nostres empreses i agents socials s’esforcen dia a dia per ser més competitives,

Hem d’aprofitar esta oportunitat per a impulsar canvis en el sector públic i en les empreses, sense retardar-los una vegada més.

És necessari potenciar el sector agroalimentari com un motor econòmic dotant-lo d’una adequada planificació estratègica que modernitze les estructures de producció,

que fomente la innovació,

que ordene la cadena comercial per a protegir a l’agricultor

i que defense els seus interessos a Europa.

En el sector turístic malgrat la nul·la planificació de la Generalitat ha sabut adaptar-se a la crisi i continuar creixent.

Però hi ha un gran marge per a la millora si l’administració passa de ser un obstacle a un dinamitzador.

Per a açò obrirem un ampli procés de participació per a l’elaboració d’un pla integral de competitivitat turística per a les diferents destinacions i pimes de la CV.

Un aspecte absolutament central de la nostra estratègia econòmica és la reindustrialització la CV, i per al conjunt dels sectors, és l’articulació d’una Agència d’Innovació

Que posarà fi a la més que evident fragmentació i dispersió de les polítiques d’innovació i que jugue, de manera renovada, el paper que va jugar l’IMPIVA en el sector industrial.

El seu objectiu fonamental serà promoure un model de creixement basat en la innovació, la cohesió social i el respecte pel medi ambient.

La reindustrialització és l’ànima econòmica del futur. No hi ha país avançat del món que no tinga un sector industrial potent

Juntament amb la innovació, el crèdit per a l’empresa. Som conscients que no es pot reconstruir en un curt espai de temps el que va costar molt més d’un segle a edificar.

Les empreses i les famílies són les que estan patint la lamentable destrucció del sistema financer valencià.

La pitjor derrota des de la batalla d’Almansa.

El nou Govern refundarà l’Institut Valencià de Finances i, amb el seu impuls, afavorirà la competència financera a la Comunitat Valenciana, recolzant a les caixes i a les cooperatives de crèdit local, perquè les nostres empreses i famílies puguen tenir un millor accés al finançament dels seus projectes.

Amb este objectiu una de les primeres mesures del nou IVF serà engegar un programa de microcrèdits per a lluitar contra l’exclusió financera.

És evident que la millora de les condicions de finançament i una major sensibilitat amb els desnonaments necessita un major compromís de les institucions bancaries que operen a la Comunitat; especialment les que han rebut fons públics.

Un nou compromís amb els valencians i valencianes pel qual em compromet a treballar activament.

Recapitulant, per reformar el model productiu:

Agència d’Innovació,

Refundació del IVF,

reindustrialització intel·ligent

Pla d’ocupació per a joves i aturats de llarga durada,

Planificació Estratègica del sector agroalimentari.

Pla de Competitivitat del Turisme.

Concertació i diàleg per un nou contracte social. Per això convocarem als partits polítics, organitzacions empresarials i sindicals, Universitats i societat civil als Pactes de la Generalitat. Solament junts superarem la crisi.

5.- Un finançament just i uns comptes clars.

L’últim eix del Programa de Govern és el d’aconseguir un finançament just. És el punt zero per a aconseguir una nova prosperitat social.

En 1995 el deute públic de la Comunitat Valenciana era del 6,5% del PIB, després de vint anys de gestió dels governs del Partit Popular, la Generalitat Valenciana té un deute del 37,5% del PIB, 37.615 milions d’euros, sis vegades més que el deute que van rebre.

La Comunitat valenciana és la més endeutada d’Espanya. En 1995 cada valencià tenia un deute autonòmic de 1.626 euros, avui cada valencià deu 7.522 euros.

Si este deute haguera servit perquè els valencians disposàrem de millors serveis públics podríem donar per bo l’esforç que suposa el pagament del mateix.

Però no ha sigut així.

Una part del deute és fruit d’apostes fallides i de prioritats errònies. Té el seu origen en la ineficiència, el balafiament, i fins i tot, i em dol dir-ho, en la corrupció.

Per açò proposem que la Sindicatura de Comptes realitze una Auditoria integral de la Generalitat. Per a conèixer el seu estat real i exigir les responsabilitats que corresponguen.

I, si una part del deute prové de la mala gestió, l’altra és, sens dubte, prové del dèficit de finançament estatal.

La nostra Comunitat mai ha rebut de l’Estat els recursos que hauria d’haver obtingut per a oferir als valencians i les valencianes un nivell de prestacions públiques equivalent al que gaudeixen els qui resideixen en altres territoris.

El model actual no és el pitjor que hem tingut, però és francament insuficient, perquè manté el statu quo heretat dels anteriors.

Només entre 2002 i 2014, el dèficit de finançament acumulat supera els 13.000 milions d’euros, als quals podrien afegir-se més de 3.000 milions d’euros en interessos que podríem haver-nos estalviat si els ingressos addicionals s’hagueren dedicat a evitar l’emissió de deute.

I per molt que s’obstinen alguns el FLA no és la solució.

Propose a la Cambra un Pacte per la Viabilitat de la Generalitat, un acord d’unitat extensible a la societat civil per a exigir al Govern d’Espanya:

un canvi just en el model de finançament,

un finançament transitori extraordinari mentre es modifica

i la negociació del pagament del deute històric.

I des d’esta tribuna em compromet al fet que, independentment del partit que governe a Madrid, emprendrem accions legals si no ho aconseguim de forma negociada.

Ho he dit ja en altres ocasions: La Comunitat està exhausta d’ ofrenar noves glòries a Espanya.

Fins a ací hem arribat.

És l’hora que es tracte als valencians i valencianes amb equitat.

El debat sobre el canvi del finançament autonòmic no és un debat entre partits, ni és un debat identitari. És un debat sobre que en una democràcia no pot haver-hi ciutadans de segona en l’accés als serveis públics essencials.

Avorrisc el victimisme.

Però més, la injustícia.

En qualsevol cas, som nosaltres els que hem de guanyar-nos un paper protagonista, ningú ens posarà una catifa.

En definitiva, per garantir la viabilitat de la Generalitat i els serveis públics valencians:

Auditoria Integral de la Generalitat,

Exigència d’un nou model de finançament,

Mecanisme extraordinari de finançament fins que s’aprove el nou model

negociar el pagament del deute històric.

Inversió del Estat d’acord amb la població.

CONCLUSIONS

Senyories,

Sé que els ciutadans concentren avui les seues mirades en nosaltres. Són mirades expectants. Són mirades exigents.

No oblidaré que seré president, si vostès em donen la seua confiança, en nom de tots els ciutadans, per a representar-los, per a servir les seues causes, per a fer-me càrrec de les seues aspiracions.

Tindran en mi a un president proper i humil.

Al poder s’arriba per a canviar les vides dels altres i no la d’un mateix.

Acceptaré la crítica com un valor essencial de les societats lliures.

Però governar no és solament intentar agradar.

Governar és també demanar als ciutadans que es comprometen, que facen del seu compromís individual per la ciutadania un compromís col·lectiu.

Tenim una causa comuna, sentir que vivim junts com a éssers semblants.

No hi ha democràcia sense drets, però tampoc hi ha democràcia sense deures.

Hi ha deures col·lectius, aquells en els quals un país pot reconèixer-se com un país digne: el deure del treball, de l’esforç, del mèrit, de la solidaritat.

I per a açò hem de saber que l’educació i la cultura són els principis que permeten als pobles no limitar les seues aspiracions.

Fem que cada col·legi, cada institut, cada aula universitària siguen institucions lliures, cultes, cuidades i benvolgudes.

Fem un país on els mestres siguen reconeguts i benvolguts.

Fem que els nostres creadors, els nostres artistes, els nostres escriptors, els nostres compositors, siguen els referents de les nostres vides, perquè ells inspiren el millor de la història.

La cultura és un valor col•lectiu de les societats modernes.

Per al nou Govern Valencià no serà una mercaderia més. Un objecte mercantil. Ni un àmbit hostil al que cal castigar.

La cultura és l’instrument de continuïtat entre el passat i el futur d’una societat. És un món on es combinen vivències, experiències, expectatives, el caràcter i la raó de ser d’un país.

La cultura i les llengües en què s’expressen les manifestacions culturals són la millor carta de presentació d’una societat al món.

I la cultura valenciana, en tota la seua diversitat i pluralitat ha de ser la nostra via per a comprendre’ns millor i perquè ens coneguen i valoren com cal.

Per això reobrirem RTVV. Ho farem dialogant i serà una TV pública sostenible econòmicament, independent i plural.

Per tant, al servei del poble i no del govern.

Senyories,

No sé si hi ha vella o nova política, no sé si hi ha vella i nova democràcia.

Però sí sé que la millor democràcia és una democràcia culta. Sí sé que la millor política és una política culta.

Els ciutadans tenen dret a que fem un esforç ingent, una tasca compromesa i seriosa,

tenen dret a que fem política en el seu més noble sentit, a que fem una política també per a educar perquè no hi ha política en l’insult ni en la desqualificació.

Per açò, demostrem que les nostres arrels democràtiques són fortes i que la nostra capacitat per a l’acord i el compromís desborda els nostres propis interessos.

Pensant en tots i cadascun dels ciutadans,

pensant en la confiança que volen recuperar en la política,

pensant en la història de la nostra terra,

pensant en els més joves, els demane la confiança, per a governar humilment i pensant abans de res en els més humils.

Com deia Vicent Andrés Estellés

Rescatarem la dignitat

I la responsabilitat

I farem un ús segur i recte

De la llibertat que ens hem guanyat

 

Moltes gràcies.

Optimization WordPress Plugins & Solutions by W3 EDGE