1

 

La Comunitat Valenciana ha patit durant vint anys el balafiament, el desgovern i la corrupció del Partit Popular. Aquests vint anys han deixat com a herència una enorme hipoteca econòmica i de reputació que el nou Consell presidit per Ximo Puig, al costat de cinc milions de valencians i valencianes, està començant a aixecar.

 

El nou govern s’ha trobat amb l’obstacle afegit que suposa un sistema de finançament autonòmic obsolet, que s’hauria d’haver revisat als cinc anys de la seua entrada en vigor per a corregir els desequilibris observats en la seua aplicació. Però el govern de Rajoy va optar per seguir asfixiant els governs autonòmics, exigint-los retallades en els serveis socials a canvi dels préstecs del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA), i en comptes de destinar més diners a la sanitat, l’educació o l’atenció a la dependència va aprovar una reforma de l’IRPF que ha beneficiat fonamentalment a les rendes més altes. Recentment, ha aprofundit aquest atac a l’autonomia política i financera dels governs autonòmics, donant-li’n la culpa de l’incompliment dels límits de dèficit, quan prèviament s’havia encarregat d’imposar-los uns objectius molt més exigents que els que es va aplicar a si mateix.

 

La manca de revisió del sistema de finançament autonòmic perjudica especialment a la Comunitat Valenciana, que se situa a la cua pel que fa als recursos per habitant que rep a través del model de repartiment. A més, aquesta és una situació estructural, que ve produint-se durant dècades. Els sistemes de finançament aprovats en 1996 i 2001 pels governs del Partit Popular encara tractaven pitjor a la Comunitat Valenciana. De fet, el principal problema del model actual és que manté, en gran mesura, l’statu quo derivat dels anteriors.

 

A més, la manca de recursos provinents del sistema de finançament autonòmic i la posada en marxa de mecanismes de préstec, com el FLA, associats a un esquema de condicionalitat dissenyat per tal de rebaixar l’autonomia política i financera de les comunitats autònomes, han perjudicat a la Comunitat Valenciana en major mesura fins i tot que a altres autonomies, provocant un formidable augment del deute públic autonòmic que obeeix, en gran part, a l’infrafinançament derivat dels últims sistemes de finançament. Una fracció dels deutes amb proveïdors abonades a través dels mecanismes de préstecs de l’Estat, així com una part del deute públic refinançat a través del FLA, tenen el seu origen en els períodes anteriors al sistema de finançament actual.

 

El nou govern socialista d’Espanya revisarà immediatament el sistema de finançament autonòmic, per tal d’assegurar un tracte equitatiu i just a tots els espanyols i espanyoles, residisquen on residisquen, de manera que tots i totes tinguen les mateixes oportunitats d’accedir als mateixos nivells de serveis públics fonamentals. Per tant, corregirà el dèficit de finançament que pateix la Comunitat Valenciana, assegurant-se que tinga les mateixes possibilitats de desplegar les polítiques públiques pròpies que la resta, d’acord amb les competències que li atorga el seu Estatut d’Autonomia.

 

El nou sistema de finançament de les comunitats autònomes els ha de permetre recuperar plena autonomia política i financera. Ha d’assegurar-los la suficiència de recursos, de manera que elles mateixes siguen capaços de finançar-se a través dels mercats i no mitjançant préstecs de l’Estat subjectes a condicions. En aquest marc, el sistema de finançament autonòmic ha de permetre que la Comunitat Valenciana, que ha registrat un major creixement del deute públic autonòmic com a conseqüència de la manca de finançament, puga afrontar la nova etapa en igualtat de condicions, de manera que els majors dèficits de finançament del passat no limiten la seua capacitat per accedir als mercats.

 

El nou govern socialista també analitzarà els dèficits de finançament que han suportat de forma recurrent les comunitats autònomes, i el seu impacte sobre el deute autonòmic, per tal de posar en marxa, si de cas, el mecanisme de compensació que preveu l’article 2 de la Llei Orgànica 8/1980, de 22 de setembre, de finançament de les comunitats autònomes. En aquesta anàlisi de l’impacte del dèficit de finançament sobre el deute autonòmic no es computarà l’atribuïble a sobrecostos injustificats o a despeses excessives no relacionades amb la prestació de serveis públics essencials, i per tant, atribuïbles a malbaratament i / o corrupció.

 

Així mateix, tindrà en compte que durant els anys de govern de Rajoy s’han paralitzat o alentit a la Comunitat Valenciana grans inversions en infraestructures de transport que no només són importants per a aquesta autonomia, sinó que resulten crucials per a la promoció del creixement econòmic i la generació d’ocupació a l’Arc Mediterrani, i per tant, en el conjunt d’Espanya. Des que Rajoy és president, la licitació d’obra pública nova per part de l’Administració central a la Comunitat Valenciana s’ha rebaixat progressivament fins situar-se en valors inferiors al 3% del total, el que compromet els projectes en marxa i l’execució de noves inversions .

 

El nou govern socialista impulsarà projectes d’inversió en infraestructures que han estat alentits o paralitzats pel govern de Rajoy, i que tenen una especial rellevància per a la Comunitat Valenciana i el conjunt de l’Estat:

 

– Acceleració de les obres de posada en marxa del Corredor Mediterrani des d’Almeria fins a la frontera francesa, establint un calendari per a l’execució d’obres en els diversos trams i dates de finalització dels mateixos, incloent la conclusió de les línies d’alta velocitat Castelló-València, València-La Encina i Monforte-Múrcia. Tots els trams clau del Corredor es licitaran al llarg de la propera legislatura.

 

– Licitació, en el primer tram de la legislatura, d’inversions singularitzades de gran repercussió econòmica i social com el Túnel Passant de València i el projecte Avant d’Alacant.

 

– Estudi i aprovació, si escau, de contractes-programa per al transport metropolità a les àrees de València, Alacant-Elx i Castelló, així com acceleració o posada en marxa de totes les actuacions pendents per desenvolupar els enllaços ferroviaris i els intercanviadors intermodals en aquestes zones.

 

– Unificació tarifària a la fi del 2017 del transport de titularitat estatal, autonòmica i municipal, seguint el model implantant a Madrid i a Barcelona.

 

– Estudi, i aprovació si escau, de les transferències de les competències de trens de rodalies i mitja distància, amb una dotació pressupostària suficient que assegure la millora de la qualitat del servei, molt abandonat durant els anys de govern de Rajoy.

 

–  Com amb la resta d’autopistes de peatge, no s’allargarà la concessió de l’AP-7 una vegada que aquesta haja expirat. En aquest cas, la concessió conclou en la pròxima legislatura.

 

Igual que va passar el 2004, quan el PSOE va arribar al govern d’Espanya, ens comprometem a revisar tots els recursos plantejats davant el Tribunal Constitucional contra normes autonòmiques, a fi de buscar punts d’acord, i es potenciaran els mecanismes de diàleg institucional amb l’objectiu de reduir la conflictivitat existent i futura. Tot això, en el marc de la reforma federal que impulsarà el nou govern socialista i que aclarirà la situació.

 

Així mateix, el PSOE es compromet a continuar donant suport des del govern la reforma de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, igual que ha fet durant anys, mentre el Grup Popular del Congrés dels Diputats, en connivència amb el de Les Corts Valencianes, bloquejaven la seua tramitació.

 

Finalment, el nou Govern socialista d’Espanya en coordinació amb les CCAA i la UE, impulsarà l’acolliment de refugiats i permetrà que la solidaritat de la Comunitat Valenciana es materialitze. En concret permetrà que partisca el Vaixell de l’Esperança, finançat per la societat civil, per a portar a 1.400 refugiats.

Optimization WordPress Plugins & Solutions by W3 EDGE